Tivenys - Els Templers

	En la carta de població que el Compte Ramon Berenguer IV, desprès de la reconquesta l’any 1148, va donar als jueus de Tortosa, es fa referència a un terreny anomenat “d'Abenxeri de Tivenx”, que rendia 30 quintars de verema, 6 càntirs d'oli i 6 quintars de figues.
Alguns anys després, el 1163, Adelaida, vídua de Guillem de Trull, va vendre a l'abat de Valldaura, després de Santes Creus, unes terres que estaven situades a l'Andusc (avui partida de l’horta de l’Assut) que abans havia estat propietat dels sarraïns. El 1170 l'abat de Santes Creus arrendava aquest terreny amb un cens fixat, però en l'arrendament s'explicitava que, si hi havia guerra i no es podien collir els fruits, el pagament es fes segons el criteri de bons homes.
En uns documents del 1158 s'esmenta el lloc de l'Assut i en un document del 1184 s'esmenta la deixa de dos horts a Tivenys (Tivenis). Tot això fa pressuposar que hi habia una comunitat sarraïna que conreava el terreny, sota el domini dels seus amos cristians. És en aquests terreny segons sembla on te lloc l’estructuració del poble actual, els Templers feren construir, la Casa Convent (casa Ambrosio), l'església (el que coneixem com a “Cuartel”), el cementiri, l'hospital i finalment dues torres d'aguaita, una situada a l'antiga vila medieval de Som i l'altra dins el poble coneguda com a Torre dels Moros. Aquestes torres formaven part de la línia de torres que, a una banda i altra del riu, protegien l'estuari superior.
La Torreta de Som, és una fortificació que presenta murs, amb espilleres que formen un recinte petit i estret. En l'actualitat resta en runes. Esta situada en un lloc estratègic, des d'on es domina una àmplia panoràmica de la vall de l'Ebre sobre l'Assut
La Torre dels Moros, situada al costat de casa Carmeta les Vaques, és una construcció quadrada, de mamposteria ordinària. Pel que fa a n’aquest edifici, el periòdic de Tortosa "La Verdad", el 7 de desembre de 1899, va publicar un article titulat "Una mazmorra en Tivenys". En la descripció que en fa el diari diu: "Su construcción es muy sólida, con paredes de piedra y hormigón y fuertes sillares en los ángulos, rematado con toscas almenas. Su exterior corroído y negruzco ostenta el sello de la vetustez propia de los siglos. Tiene una puerta con arco árabe de sillería, que mira al Ebro y otra pequeña al lado opuesto".
El "Quartel", és relativament petit, d'una sola nau de planta rectangular amb volta de canó. La façana presenta una porta d'accés central amb carreus i arc de mig punt; i quatre buits disposats simètricament a ambdós costats de l'eix central. Actualment restaurada.
Els templers donaren un fort impuls a la recuperació de les hortes i les terres de conreu, molt malmeses per les lluites, construïren nous pous i impulsaren la indústria terrissera que ja existia. La floreixença del poble és consolidà amb el barcadeig del riu, el que permetia transportar els productes de l'horta per les rodalies, arribant inclús fins a Tarragona. La possessió de les terres de Tivenys per part dels templers acabà quan el rei Jaume II el Just els decreta fora de la llei, l'1 de desembre de 1307, sota les injustes acusacions de bruixeria i actes de sodomia. Els Templers de Tivenys que depenien del Castell de Miravet van aguantar fins l'any 1308 i les seves possessions van passar als cavallers de l’Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem també coneguts com a cavallers hospitalaris o "santjoanistes".