|
 |
 El perquè del Web |
|
Situació |
|
Demografía |
|
Economía |
|
Relats de Tivenys |
|
Els altres Tivenxans |
|
Contacte |
|
|
|
L'Assut |
|
Cardó |
|
El Parc |
|
L'Esglesia |
|
La Capella |
|
El municipi de Tivenys, amb una superficie
52,96 km2 i 13 m. d'altitud, just a la vora del riu, s'estén per la
riba esquerra de l'Ebre, al nort de la comarca del Baix Ebre, entre les
muntanyes de Cardó i el riu. Limita al nort amb Benifallet, amb el qual
li fan de partió les crestes que emmarquen la vall de Cardó, i al sud
amb Bítem (Tortosa), del qual el separa el barranc de la Buinaca; a
l'est s'estén per l'espai que va del riu fins a la serra del Boix,
darrere la qual hi ha el terme del Perelló, mentre que a l'oest l'Ebre
el separa de Xerta i Aldover. |
|
||||
| El paisatge de Tivenys presenta tres nivells ben definits. El de la part alta, de roques calcàries, amb una vegetació molt pobra de coscolls, margalló, garrigues i brolla i algunes zones de pins blancs; ve després el replà del peu de les serres o les planes altes tallades pels barrancs, formades per materials arrossegats per l'erosió dels relleus superiors (conglomerats i taperots), on es conrea la vegetació de secà, com són les oliveres, ametllers i garrofers i, finalment, un tercer nivell, separat per talussos formats per conglomerats, que és constituït per les terres del costat del riu o terrasses d'al·luvions, que és la zona de regadiu ocupada per les hortes. Aquest darrer nivell és el veritablement productiu, on el que més abunda són les plantacions de tarongers i presseguers. | |||||
|
|
| El poble de Tivenys és el cap de municipi i l'únic nucli de població agrupada. Es comunica amb Tortosa i amb els termes de riu amunt per la carretera que porta a Benifallet, Rasquera i Móra d'Ebre. Carretera i canal segueixen les marrades del riu pel mig d'hortes i tarongerars i se sobreposen pràcticament en els punts on el riu s'atansa als terraplens, ofegant la terrassa. Passat el poble direcció Benifallet, les serres es tanquen sobre l'Ebre, la terrassa desapareix pràcticament i la carretera comença a pujar, per a superar el coll de Som. |
|
|
El terme té la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les Muntanyes de Cardó (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 746 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila. |
|
L'Ebre és la gran reserva hidràulica del terme. Per la composició del
subsòl es troba aigua amb molta facilitat perquè hi ha una gran
quantitat de venes d'aigua subterrània, cosa que ha facilitat el
regadiu tradicional. |
|
|
Tivenys té una pluviositat anual de 400 mm i
presenta unes sequeres habituals al final de juliol, tot l'agost i
principi del setembre. El seu clima és típicament mediterrani, amb
hiverns suaus (la temperatura rarament baixa de 3°C), mentre que els
estius són calorosos i secs (alguns dies arriben als 40°C). El terreny és en general calcari llevat del sòl terrós alluvial format pel riu, que ací s'escola mandrosament fent giragonses a dreta i a esquerra, entre els terraplens de conglomerats que l'emmarquen a banda i banda. Els entrants i sortints d'aquests terraplens i el fet que el riu sigui a un o altre costat fan que la terrassa sigui més o menys ampla. |
|
