|
 |
 El perquè del Web |
|
Situació |
|
Demografía |
|
Economía |
|
Relats de Tivenys |
|
Els altres Tivenxans |
|
Contacte |
|
|
|
L'Assut |
|
Cardó |
|
El Parc |
|
L'Esglesia |
|
La Capella |
Pagès
Tots els oficis honrats són bons i nobles, però com el de pagès cap.
Mentre que en el món, uns canten com les cigales, altres xarren com els pardals, uns escriuen com els escarabats, altres viatgen com les llebres, uns fan cases com els ocells, altres fan carreteres com els cargols, uns cassen com els gossos; ells els pagesos, treballen per fer blat i pa, verdures, fruites, etc.; no sols per ells sino per tota la humanitat.
Mentre mig món busca el secret de viure amb l'esquena dreta, el pagès l'acota de bona gana, sabent que d'allò que ell fa, en menjarà tothom, tal vegada tothom menys ell.
El pagès veu lo Diví en ses obres cada dia com ningú, perquè veu grillar les llavors, veu ploure, sent en la seva pell el vent fret que estremeix el paisatge, veu florir els fruits, sent l'olor de la flor dels tarongers, el crèixer de les plantes que ell conrea.
L'amor a la terra, a les plantes, l'amor als paisatges que contempla, l'amor a les serres que l'envolten: aqeulla serra de Cardó, que pareix vol escalar la Creu de Santus, aquella Tossa secular que es dirigeix a les inhòspites Serres del Boix, Montaspre, Serra Mala, Cova Negra, la Torreta que ens protegeix com parany del Dorondon que ens amenaça ens els dies crus de l'hivern. Tot són coses que s'estimen.
Sol, aire, cel i terra lliure són els elements de vida del pagès. Així el cor se li torna gran, els pulmons amples, els braços forts, la vista llarga i els pensaments com el fum, serà lliure per aixecar-se de la Naturalesa al seu Creador.
No tothom te aquell amor al treball que es necessita per podar, cavar, abonar, llaurar els fruitals i sembrar a la tardor i no cullir fins a l'estiu vinent.
Quan llegeixo en escrit literari les enamorades descripcions que fan els nostres poetes de les belleses de la Naturalesa, de la volta estrellada, del temporal feròntec, de la ramor de l'aigua, del prat florit, sempre penso: Què els direu als pagesos de totes aquestes coses! Vosaltres, poetes, sentiu i les veieu a través de les paraules i lletres, els pagesos les veuen i senten cara a cara.
El pagès fa un santuari de les afeccions més arrelades.
Oh! vosaltres avis desconeguts, venerats!
Oh! vosaltres que bastíreu les parets de nostra casa i que guarníreu nostres cambres i clavàreu les pedres del nostre carrer!
Oh! vosaltres que conreàreu nostres meteixes terres i menjàreu en nostres mateixes taules!
Vosaltres no morireu, sentirem dir lo que vosaltres fèieu i dèieu.
Nosaltres no som sinò rebrots de la mateixa soca on vosaltres brotàreu.
Abans de deixar d'escriure vull treure'm la gorra i "Chapeau" per ells, pels nostres avis que viuen i ens esperen i ens ajuden i potser ens necessiten.
Pobre pagès! Un xafatarrossos! Un desgraciat!
Avui vivim en una atmòsfera falsa, una filosofia que és la negació de tota filosofía plana, per damunt les intel·ligencies del nostre segle, i així se sol fer la crítica de les coses, no mirant a elles si no al vestit que porten. És un fruit d'escepticisme dominant.
Diuen les paraules de Salomon, tant antigues, tant noves: "El nombre de tontos és infinit".
De tots els títols que podria ostentar, me complau, i molt, posar en la meva targeta.
J. Lluis Nàcher. - PAGÈS.
