El nucli de poblament més antic que ocupava la zona on avui està Tivenys es pot situar en l'època ibèrica, entre els segles VI i II a. C. L'historiador Pomponio Mela Tholomeo en les seves taules geogràfiques el situa amb el nom de Rudilia. En l’època dels Ibers la gent es va sedenteritzar, començant a practicar l’agricultura i la ramaderia, es comptabilitzen a Catalunya tants poblats com municipis hi ha avui en dia.

El 25 de setembre de l’any 2000, un equip d'arqueòlegs i voluntaris de la Universitat Rovira i Virgili encapçalat per Jordi Diloli va posar-se a excavar en un turó situat al costat de l'assut

Entre les restes trobades destaca una torre-muralla de base massissa i perfil curvilini, eliminant els angles morts, construit mitjançant murs de pedra adossats.  Aquesta estructura que s'eleva des del terreny natural, consta d'almenys dues parts ben diferenciades: la base, massissa, que enllaça mitjançant un mur amb la paret posterior de les vivendes més properes a la vessant del turó, tancant el poblat, i un edifici superior que conformaria la torre pròpiament dit, ocupant en total una superfície de més de 250 m². La particularitat d'aquesta rau en els murs que l'envolten, que la converteixen en un tipus de construcció mai vista. La torre dataria de l'any 550 abans de Crist i l'estructura exterior hauria estat afegida després. Des de la punta d'aquesta construcció s'obtenia una gran panoràmica sobre el riu i fins i tot es pot veure Tortosa.

A banda d'aquesta troballa s'ha vist també que allí hi havia un antic poblat ibèric on vivien més d'un centenar de persones. Les restes de ceràmica de luxe i d'àmfores demostren també que aquells habitants havien estat en contacte amb els grecs i els cartaginesos.

El poblat, que ocuparia una superfície aproximada d'uns 4000 m², estava format per un carrer central amb cases a banda i banda i sembla ser que la fortificació que tenia era del tipus de barrera. Aquests poblats de barrera acostumen a estar situats en esperons rocosos que es projecten sobre el mar o sobre penya-segats, les muralles se situen en forma de barrera aïllant l'esperó.

Pel que sembla mantenien unes bones relacions comercials amb fenicis (s'han trobat fragments de ceràmica fenícia que podríen datar fins al segle VI) i grecs, gràcies al riu que com vérem ha estat el denominador comú de les comunicacions al llarg de la historia del nostre poble.

L’any 218 a. C. Hanníbal trenca el pacte que te amb els romans i travessa l’Ebre en direcció al Pirineus, amb un exercit de 26.000 homes, 6.000 cavalls i 37 elefants, tot i que no tenim constància del que això va poder afectar als Ibers de Tivenys, segur que pel voluminós exercit va tenir-hi alguna conseqüència. Els Romans amb un gran sentit de l’estratègia, en ves de fer front als Cartaginesos per terra, arriben a la península per mar per tal de debilitar la reraguarda cartaginesa, hi ho aconsegueixen, a partir de llavors la cultura de les nostres terres es veu influenciada per l’Imperi Romà, com potser la cristianització al segle II.

Tivenys queda un poc allunyat del que va ser el gran eix de comunicació dels Romans la Via Augusta, que passava just per on passa actualment la N-340, però continuàvem tenint el riu, on els romans construeixen una petita resclosa, on posteriorment els àrabs construiran l’Assut.