|
 |
 El perquè del Web |
|
Situació |
|
Demografía |
|
Economía |
|
Relats de Tivenys |
|
Els altres Tivenxans |
|
Contacte |
|
|
|
L'Assut |
|
Cardó |
|
El Parc |
|
L'Esglesia |
|
La Capella |
Gent de Tivenys
Per allà el 1864, Rafaelet de Mingo es guanyava la vida fent malesa passant més gana que son, però vet aquí que un bon dia un ric terratinent de poble va llogar-lo per tallar-li el canyà de l'hort, cosa en que ell era destre i llarg.
I aquell matí gelat de gener va començar la feina amb tanta traça i brió que al migdia ja tenia la feina feta i fins i tot el canyà netejat.
El senyor Amorós ja satisfet de veure l'obra tant ben feta i acabada, va posar-li la mà a l'espatlla i va dir-li amigablement:
-Bé, xic! Bon treball! i ben fet! Ves a casa i menja el que vulguis, xic!
Però Mingo enlloc d'anar a l'armari de la cuina a buscar-se un parell de llesques de pa en tomaca se'n va anar al gallinar i va agarrar un gall. Ja s'afanyava per a plomar-lo i en un santiamen va posar-lo en una caçola amb els ingredients necessaris i endinsar-lo al forn del pa, que justet aquell dia havien enfornat i ja estava al punt.
Mentre estava amanit per afartar-se va presentar-se l'amo i al veure'l allí tant ben assentat i davant d'aquell plat tant suculent va dir-li ben emmoscat:
-Recordons xaic! Potser t'has passat!
-Pos xiquet, tu mateix t'has fet la justícia. M'has dit: Ves a casa i menja el que vulguis!
I, dient això, esparpillava una cuixa ben sortida, rosseta i ben embolicada de pinyons, prunes confitades i talls de cansalada.
