Com a complement de l'agricultura hi ha la cria de bestiar, que fins a finals dels anys 60 era la pastura de cabres i ovelles, i a partir de l'any 1970 es canvía per començar a establir granges per a la cria d'aviram que avui tenen una capacitat per a 125.000 caps. Avuí també hi ha la cria de porcs, conills, algo d'apicultura i uns quants ramats d'ovelles.

Les explotacions es caracteritzen pel fet de ser molt petites, veritables minifundis familiars, el 56% de les explotacions tenen menys de 5 ha.

Fins fa poc era corrent que els treballadors aprofitessin les temporades de verema o altres treballs eporàdics com a llogats a França o com a terrisaires a Barcelona, i que els diners guanyats allà els invertissin durant la resta de l'any en les terres del terme, on feien nous bancals i transformacions de terreny de secà a regadiu.
El canvi de mentalitat que es produí entre els anys cinquanta i seixanta féu que es deixessin moltes terres que no produïen i una part de la poblacio emigres als centres industrialitzats de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Sant Boi, etc. cosa que afectà notablement al cens demògrafic entre 1950 i 1970.

Pel que fa a la indústria, l'única que subsisteix és la de la terrissa, d'origen molt antic, remuntant-se a l'època àrab, documentada segons Madoz al 1553.

L'any 1845 hi havia a Tivenys 20 fàbriques de terrissa, avui només en queda una que s'ha especialitzat en ceràmica artística i té una gran acceptació, tant per part del mercat nacional com de l'estranger.

Cal destacar també la importancia que va tenir la industria cimentera a mitjants del segle XX, que va comptar amb tres fabriques de ciment.