|
|
|
El massís de Cardó està integrat per les serres de Cardó i del
Boix, dins la serra de Cardó es troba la mitica vall de Cardó. Aquesta vall
està situada dins el terme de Benifallet, al nordest de Tivenys, però la
vinculació amb el nostre poble és molta, ja que l'acces original es feia
pel que avui es coneix com a camí de Cardó que surt de Tivenys i va pujant
serra amunt fins arribar al portell de Cardó.
|
|
|
Aquest portell és, juntament amb el que està a la carretera de
Rasquera, l'unic acces a la vall, que es troba tancada per muntanyes. Un
cop estem al portell podem baixar cap a la vall, o bé empendre camí cap el
punt més alt del massís (941 m.), la Creu de Santos, des del qual es poden
admirar magnífics panorames.
|
|
|
La Cartoixa de Cardó.
El convent i ermites de Cardó data de principis del segle
XVII, va ser l'ordre dels Carmelites Descalços qui va fundar aquesta
cartoixa, concretament Fra Pablo de Cristo. Concretament el 6 d'abril de
1606 es va oferir la primera misa en una reduida capella, que en el
transcurs dels anys va acabar sent un monastir. Per tota la vall es troben
diseminades 13 ermites, de les quals actualment s'en conserven 5, encara
que l'estat és ruinos. La primera ermita que es va construir fou la de Sant
Bernat i Sant Josep l'any 1611, posteriorment la de l'Àngel, Santa Teresa i
la ermita de Sant Simeó o de la Columna, construides l'any 1612. L'any 1613
es van construir les de Sant Jeroni i la del Carme. El 1614 la de Santa
Anna. Més tard el 1616 es van construir Sant Onofre i Sant Joan, i la de
Santa Agnès el 1622. La de Sant Elies, la més espaiosa, se la coneix des de
1673. També es va construir la de la Trinitat que fou transformada en una
casa per a pagesos. L'última en edificar-se fou la de Sant Roc.
|
|
|
|
Degut a la calma que es respirava 4 segles enrera, el
Carmelites van anomenar al lloc Desert de Cardó, i el van destinar a
l'advocació de Sant Hilari.
Un altra obra que es deu als Carmelites de Cardó és la Capella del Carmé que es troba al camí de
Cardó entre Tivenys i la Cartoixa.
El convent està situat al costat d'un penya-segat conegut com a "Salt
del Frare", diu la llegenda que quan Fra Pablo de Cristo fundador del
monestir va morir, l'any 1699, el seu cos va restar incorrupte al monestir
fins que els miquelets de Reus el llançaren al barranc del Pastor, des de
llavors conegut com a Salt del Frare, durant la segona meitat del segle
XIX, un pastor el va trobar i uns veïns de Tivenys el dugueren a l'església
parroquial on va ser venerat com el fraret fins la guerra civil.
|
|
|
En els segles XVII i XVIII hi han documentats 7 incendis que
semblar van ser provocats pels ramaders i pagesos veïns en motiu de revenja
contra les propietats dels frares, els quals cobraven un tribut en forma de
penyora. Hi van haver diversos pleits que finalment van guanyar els frares
de Cardó.
Els frares van abandonar la vall en ser perseguits durant les guerres
carlines i es van refugiar a Tivenys, Benifallet i Rasquera, aquest abandò
fou definitiu ja que va coincidir amb el decret de desamortització del
ministre Mendizàbal.
|
|
|
|
El Balneari.
Fou l'any 1866 quan uns empresaris tortosins van decidir crear un balneari,
aprofitant les virtuds de les aigües medicinals (bicarbonatades i
arsenicals) que foren declarades d'utilitat pública el 1887.
Durant el funcionamet del balneari, va ser molta la gent de Tivenys que hi
va treballar i que en guarden un grat record.
A Tivenys es coneix encara una casa com a "Ca la Fonda", això és
perquè la gent que anava a pasar les vacances al balneari, abans d'empendre
camí cap a Cardó, descansaven en aquesta casa que feia de fonda.
L'any 1899 Salvador Cabestany li va donar un gran impuls amb la construcció
de l'edifici de Sant Salvador, amb lo qual es van obrir noves estancies per
allotjar als membres de la petita burgesía i de la clase mitja.
El 1904 es va obrir la carretera fins a Rasquera, lo que va fer que el
nostre poble perdes la influencia que tenia sobre Cardó.
Durant la guerra civil el balneari va ser utilitzat primer com a seu de les
Brigades Internacionals i més tard coincidin amb la Batalla de l'Ebre, com
a hospital de l'exèrcit republicà, un cop acabada va continuar la seva
activitat fins l'any 1967 que va haber de tancar per falta de modernitat en
les instalacions i la moda dels banys de mar.
L'any 1974 la finca fou comprada per Enric Nomen Borràs, el qual va posar
en marxa una planta embotelladora d'aigua, el 1981 ho va comprar Nestle,
S.A, el 1987 va pasar a mans de Abengoa, S.A., per acabar el 1989 a mans de
la multinacional Leches Pascual que està sobreexplotant la vall amb
l'extracció d'aigua. De les nombroses fonts destinades al balneari que hi
ha escampades per tota la vall, actualment no n'hi ha cap que ragi, totes
estan seques, algunes fins i tot taponades per la pròpia empresa. Es
llastimos anar d'excursió a Cardó i tenir que agafar l'aigüa de casa.
|
|
Fauna i Flora.
A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis força ben
conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb
boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les
parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També
és abundant el grèvol i el bargalló (palmera autòctona europea) totes dos
especies protegides.
|
|
|
|
Entre la gran diversitat de plantes que hi podem trobar
remarquem: savina, ginebre, jonc, orquídia, ranuncle, serbera, maleïda,
ruda, jonça, viola boscana, heura, arboç, bruc, sepell, sàlvia, espígol,
marfull, té de roca, etc.
Però el que més cal destacar és el bosc de més de 200 teixos que hi ha a la
font del Teix, on n'hi ha un de soca enorme que ha estat catalogat com a
mil·lenari.
Quant al poblament faunístic del massís, i dins del grup dels carnívors,
cal esmentar la presència de la rabosa, la geneta, el teixó, la fagina, la
mostela, el turó i el gat salvatge. És present i força abundant el porc
senglar. Dins de l'ordre dels rosegadors, trobem l'esquirol i la rata
cellarda. Com a insectivors hi trobem l'eriçó i la musaranya. En quant a
aus hi ha comptabilitzades cinc parelles d'àguiles daurades i dos parelles
de perdigueres. També hi ha diversos exemplars de ducs i de falcons
pelegrins. Altres aus que s'hi troben son: tallarons, merles blaves, tords,
aligots, xoriquers, tudons, òbiles, mussols, grives, perdius, abellerols,
puputs, pits-roig, marallengues carboneres, corbs, garses, roquerols, etc.
En el camp dels amfibis i rèptils destaquen el tritó verd, la reineta, el
gripau llevador, la granota verda, el dragó, la sargantana, el fardatxo, la
lliseta, la serp verda, la serp d'aigua, la serp blanca i el temible
escurço.
|
|
|
