|
 |
 El perquè del Web |
|
Situació |
|
Demografía |
|
Economía |
|
Relats de Tivenys |
|
Els altres Tivenxans |
|
Contacte |
|
|
|
L'Assut |
|
Cardó |
|
El Parc |
|
L'Esglesia |
|
La Capella |
| El massís de Cardó està integrat per les serres de Cardó i del Boix, dins la serra de Cardó es troba la mitica vall de Cardó. Aquesta vall està situada dins el terme de Rasquera, al nordest de Tivenys, però la vinculació amb el nostre poble és molta, ja que l'acces original es feia pel que avui es coneix com a camí de Cardó que surt de Tivenys i va pujant serra amunt fins arribar al portell de Cardó. |
|
| Aquest portell és, juntament amb el que està a la carretera de Rasquera, l'unic acces a la vall, que es troba tancada per muntanyes. Un cop estem al portell podem baixar cap a la vall, o bé empendre camí cap el punt més alt del massís (941 m.), la Creu de Santos, des del qual es poden admirar magnífics panorames. |
|
| La
Cartoixa de Cardó. El convent i ermites de Cardó data de principis del segle XVII, va ser l'ordre dels Carmelites Descalços qui va fundar aquesta cartoixa, concretament Fra Pablo de Cristo. Concretament el 6 d'abril de 1606 es va oferir la primera misa en una reduida capella, que en el transcurs dels anys va acabar sent un monastir. Per tota la vall es troben diseminades 13 ermites, de les quals actualment s'en conserven 5, encara que l'estat és ruinos. La primera ermita que es va construir fou la de Sant Bernat i Sant Josep l'any 1611, posteriorment la de l'Àngel, Santa Teresa i la ermita de Sant Simeó o de la Columna, construides l'any 1612. L'any 1613 es van construir les de Sant Jeroni i la del Carme. El 1614 la de Santa Anna. Més tard el 1616 es van construir Sant Onofre i Sant Joan, i la de Santa Agnès el 1622. La de Sant Elies, la més espaiosa, se la coneix des de 1673. També es va construir la de la Trinitat que fou transformada en una casa per a pagesos. L'última en edificar-se fou la de Sant Roc. |
|
|
|
|
| Degut a la calma que es
respirava 4 segles enrera, el Carmelites van anomenar al lloc
Desert de Cardó, i el van destinar a l'advocació de Sant
Hilari. Un altra obra que es deu als Carmelites de Cardó és la Capella del Carmé que es troba al camí de Cardó entre Tivenys i la Cartoixa. El convent està situat al costat d'un penya-segat conegut com a "Salt del Frare", diu la llegenda que quan Fra Pablo de Cristo fundador del monestir va morir, l'any 1699, el seu cos va restar incorrupte al monestir fins que els miquelets de Reus el llançaren al barranc del Pastor, des de llavors conegut com a Salt del Frare, durant la segona meitat del segle XIX, un pastor el va trobar i uns veïns de Tivenys el dugueren a l'església parroquial on va ser venerat com el fraret fins la guerra civil. |
|
| En els segles
XVII i XVIII hi han documentats 7 incendis que semblar van ser
provocats pels ramaders i pagesos veïns en motiu de revenja
contra les propietats dels frares, els quals cobraven un tribut
en forma de penyora. Hi van haver diversos pleits que finalment
van guanyar els frares de Cardó. Els frares van abandonar la vall en ser perseguits durant les guerres carlines i es van refugiar a Tivenys, Benifallet i Rasquera, aquest abandò fou definitiu ja que va coincidir amb el decret de desamortització del ministre Mendizàbal. |
|
|
|
|
| El Balneari. Fou l'any 1866 quan uns empresaris tortosins van decidir crear un balneari, aprofitant les virtuds de les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals) que foren declarades d'utilitat pública el 1887. Durant el funcionamet del balneari, va ser molta la gent de Tivenys que hi va treballar i que en guarden un grat record. A Tivenys es coneix encara una casa com a "Ca la Fonda", això és perquè la gent que anava a pasar les vacances al balneari, abans d'empendre camí cap a Cardó, descansaven en aquesta casa que feia de fonda. L'any 1899 Salvador Cabestany li va donar un gran impuls amb la construcció de l'edifici de Sant Salvador, amb lo qual es van obrir noves estancies per allotjar als membres de la petita burgesía i de la clase mitja. El 1904 es va obrir la carretera fins a Rasquera, lo que va fer que el nostre poble perdes la influencia que tenia sobre Cardó. Durant la guerra civil el balneari va ser utilitzat primer com a seu de les Brigades Internacionals i més tard coincidin amb la Batalla de l'Ebre, com a hospital de l'exèrcit republicà, un cop acabada va continuar la seva activitat fins l'any 1967 que va haber de tancar per falta de modernitat en les instalacions i la moda dels banys de mar. L'any 1974 la finca fou comprada per Enric Nomen Borràs, el qual va posar en marxa una planta embotelladora d'aigua, el 1981 ho va comprar Nestle, S.A, el 1987 va pasar a mans de Abengoa, S.A., per acabar el 1989 a mans de la multinacional Leches Pascual que està sobreexplotant la vall amb l'extracció d'aigua. De les nombroses fonts destinades al balneari que hi ha escampades per tota la vall, actualment no n'hi ha cap que ragi, totes estan seques, algunes fins i tot taponades per la pròpia empresa. Es llastimos anar d'excursió a Cardó i tenir que agafar l'aigüa de casa. |
|
| Fauna i Flora. A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis força ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el bargalló (palmera autòctona europea) totes dos especies protegides. |
|
|
|
|
|
Entre la gran diversitat de plantes que hi podem trobar
remarquem: savina, ginebre, jonc, orquídia, ranuncle, serbera,
maleïda, ruda, jonça, viola boscana, heura, arboç, bruc,
sepell, sàlvia, espígol, marfull, té de roca, etc. Però el que més cal destacar és el bosc de més de 200 teixos que hi ha a la font del Teix, on n'hi ha un de soca enorme que ha estat catalogat com a mil·lenari. Quant al poblament faunístic del massís, i dins del grup dels carnívors, cal esmentar la presència de la rabosa, la geneta, el teixó, la fagina, la mostela, el turó i el gat salvatge. És present i força abundant el porc senglar. Dins de l'ordre dels rosegadors, trobem l'esquirol i la rata cellarda. Com a insectivors hi trobem l'eriçó i la musaranya. En quant a aus hi ha comptabilitzades cinc parelles d'àguiles daurades i dos parelles de perdigueres. També hi ha diversos exemplars de ducs i de falcons pelegrins. Altres aus que s'hi troben son: tallarons, merles blaves, tords, aligots, xoriquers, tudons, òbiles, mussols, grives, perdius, abellerols, puputs, pits-roig, marallengues carboneres, corbs, garses, roquerols, etc. En el camp dels amfibis i rèptils destaquen el tritó verd, la reineta, el gripau llevador, la granota verda, el dragó, la sargantana, el fardatxo, la lliseta, la serp verda, la serp d'aigua, la serp blanca i el temible escurço. |
|
