Tivenys - L'Assut

La paraula Assut vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l’Assut per tal de dificultar el trafec fluvial per l'Ebre. Però la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a sèquies de reg, encara que es va fer d'una manera rudimentària, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab, va ser llavors quan va tenir lloc el que podriem dir primer "assut".
L’Assut tal com la coneixem avui, es va començar l'any 1402 per iniciativa del bisbe de Tortosa Pedro de Luna y Albornoz i sota la direcció de l'àrab Muzà Alamí. Quan el bisbe fou traslladat a Solsona l'any 1420 les obres s'aturaren, i no es van rependre fins el 20 de maig de 1441, quan el bisbe de Tortosa Ot de Montcada i de Luna en va ordenar l'anivellament i la construcció de dues barcasses per tal de traginar la pedra que calia per construir l'assut. El 15 de febrer de 1443, quan hi havia a Tortosa la reian Maria, esposa d'Alfons V el Magnànim, aquesta concedí que els productes de molins i pesquers fossin utilitzats per a la subvenció de les obres. Per petició de la reina, fou enviat a Tivenys l'anivellador Pedro Viechio, que era a València per tal de dictaminar sobre el nivell d'una obra tan peculiar, com que el dictamen fou correcte, les obres s'intensificaren i el 31 d'agost de 1446 la presa va ser conclosa, tot i que faltava la construcció dels canals, que era la idea base del projecte. Segons l'historiador Carreras Candi, el 1443 es va construir un molí per aprofitar l'energía hidraulica. El 24 de maig de 1452 s'iniciaren a l'assut els treballs d'un primer canal a la banda de Tivenys, al morí Ot de Montcada aquests treballs es van paralitzar, es van rependre quan el seu successor Alfons d'Aragó, va aconseguir 9.000 sous per a tres anys, i va encarregar el projecte al mestre Ochoa de Vermeo. L'any 1540, quan el rei Carles I i V d'Alemania va estar a la zona va encarregà a Domènech Cohí continuar l'obra, i s'hi va treballar fins l'any 1545.
	L'any 1884 un grup de pagesos de Tivenys van construir-hi una gran noria amb 96 cadups que, impulsada pel mateix corrent del riu, abocava l'aigua a una canalització; aquesta enorme sénia va permetre augmentar considerablement la zona de regadiu. També al segle XIX va haber-hi un molí de farina que utilitzava l'energia de l'aigua per a fer moure les moles. Molia el blat que baixaven els llaüts de llocs tan llunyans com el mateix Aragó, els llaüts atracaven una mica més amunt de la farinera (encara es conserven les anelles on els lligaven); allí descarregaven el blat, el portaven fins la fàbrica i en sortien els sacs de farina, que les mateixes embarcacions es tornaven a emportar.
A la meitat del segle XIX l'assut va ser acondiciat per als dos canals de regadiu existents, el canal de la part de Tivenys es va començar làny 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII. Al seu inici hi ha l'antic edifici del molí de farina. En l'actualitat, el canal de l'esquerra de l'Ebre té 66,3 Km. de llargada, porta un cabal de 22 m³/seg. i rega 12.691 ha. d'horta i d'arrossar, als termes de Tivenys, Tortosa, l'Aldea, Camarles, el Perelló i Deltebre. La construcció del canal va costar 17.000.000 de pessetes que es van financiar amb 340.000 bons hipotecaris amb un valor nominal de 50 pessetes cadascun. L'any 1967 la comunitat de regants que te els drets d'explotació del canal va acabar de pagar el deute.

A la part dreta de l'assut es va deixar una rampa per al pas de llaguts de navegació i dels rajos de fusta que arribaven a les serreries de Tortosa. Posteriorment, es va construir una resclosa que, en el moment actual, està funcionant degut a la posada en marxa del projecte de la navegabilitat del riu Ebre.

L'assut té 375 m de llarg, 3´5 d’amplada a la coronació, 24 d’amplada al talús o relliscador, 35 de basament i 7 de fons. És un element d'oxigenació de l'aigua del riu, que fa que es renovin els materials orgànics i desaparegui una bona part de la contaminació.